Blogia

METEOS@NTFELIU

El Centre


 S.E.S. Manuel Carrasco i Formiguera
L’Institut d’Ensenyament Secundari Obligatori va començar a funcionar el curs 96/97, només amb un primer d’ESO. En l’actualitat ja comptem amb tota l’etapa. Pel fet de ser un centre petit, l’atenció i el control de l’alumnat, així com el contacte amb els pares, és molt individualitzat i constant. I tota la oferta educativa del centre està fonamentada en la normativa vigent. El centre està participant en diferents projectes, ja que hi ha un claustre jove i dinàmic format per 22 professors.

Edat: de 12 a 16 anys
Llengua: català, castellà i anglès.

Horari escolar: matins i tres tardes
Alumnes curs 2005-2006: 187

Consell de Cent, s/n
08182 Sant Feliu de Codines
Telèfon: 93 866 27 55
Correu electrònic:
a8060009@centres.xtec.es

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

8-11-05 Sessió plenària

8-11-05 Seminari Projecte Xarxa Sessió plenària

Lloc: FUMH

Assumpte: sessió, amb caràcter intensiu i plenari, de la represa del Seminari del Projecte Xarxa, per al curs 2005-06

 
  1. Aspectes organitzatius del postgrau. Després de donar-nos la benvinguda, Pilar Comes ens descriu els requisits per complimentar la matrícula del Postgrau, el calendari, assistència i avaluació, i el programa detallat per sessions. Ens comenta que al final de cada sessió ja anirem fent la memòria, que reflectirà sobretot el desenvolupament del projecte. El postgrau és de 100 hores presencials i 80 no presencials, comptant les hores portades a terme a l’IES.) Ens destaca que treballarem on line a través del portal Moodle. També A. Coromines, tècnic en reportatge en vídeo, s’ha compromès a realitzar un treball sobre tot el Projecte Xarxa que acompanyarà la memòria final.
  2. Revisió del treball de coordinació general del projecte i novetats. Ens comenta les dificultats generals en què s’han trobat per a l’obtenció i distribució del material previst, sobretot lamenta que l’empresa PlacaBase els ha fallat completament i que només han pogut complir les necessitats més bàsiques i encara amb força retard. Pel que fa a la difusió del projecte, s’han posat en contacte amb diferents mitjans que es faran ressò del projecte: TV Granollers, El 9 Nou, Vallès Digital i revistes pedagògiques (Guix, Perspectiva Escolar).
  3. Informació de l’estat de cada projecte per part del professorat de cada centre. Quant a l’IES Pere Barnils, Joan Brussosa comenta que els treballs van avançant d’acord amb el calendari,que cal destacar la iniciativa dels alumnes a l’hora de buscar informació, entrevistar-se amb diferents persones, la implicació familiar... i que ara el que cal és acabar de concretar la confecció de les pàgines web per poder començar a entrar-hi dades.
  4. Entrega de material. Pilar Comes ens facilita, a part de la relació de professorat participant al projecte i del programa i calendari, la impressió d’un article on descriu els contiguts de l’Aprenentatge i Servei, a més dels projectes de cada centre participant. Cada grup revisarà els seus apartats i els modificarà si ho creu oportú.

15-11-05 Acte inagural postgrau

15-11-05 Acte inaugural Postgrau Tic i Educació per a la ciutadania

Assumpte: Acte d’inauguració Tic i Educació per a la ciutadania 

L’acte es celebra al Centre Tecnològic Universitari de Granollers (CTUG) a les 18 h.

 

Obre l’acte Pilar Comes, coordinadora del postgrau, agraint l’assistència i la col·laboració diversa que ha fet possible la realització d’aquest projecte. Seguidament pren la paraula Joan Badia, Subdirector de Formació del Professorat del Departament d’Educació, que destaca l’interès del projecte que ha despertat en el si del propi Departament; també  així ho fa Ramon Barlam, Cap de servei de la Societat del Coneixement (DURSI). Josep M Lloreda, President de KHLloreda, hi participa en  representació de les empreses que donen suport al projecte Xarxa i finalment parla Isabel Alcalde, Regidora de processos estratègics i participatius de l’Ajuntament de Granollers.

La lliçó inaugural del curs va a càrrec de la Dra. Pilar Benejam, qui ens parla de “L’educació de la ciutadania en la societat del coneixement”. Benejam destaca que hem de parlar de societat del coneixement en lloc de societat de la informació, perquè hi ha tanta informació que sense un coneixement òptim la informació no tindrà sentit. Hi ha d’haver un important canvi didàctic centrat en el principi que l’ensenyament de la raó s’ha de basar a conèixer “el perquè de les coses”. Adonar-se que s’aprèn poc i a poc a poc, que cadascú aprèn de diversa manera (cal qüestionar-se els exàmens iguals, les lliçon siguals...) i que, en darrer terme, el més important és ensenyar a pensar.

22-11-05-Ponent Pilar Comes

22-11-05
CTUG
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 6). Postgrau TIC i Educació per  la Ciutadania (Sessió 1)
 
Seminari
 
1.      Prèvia: matriculació al Postgrau.
2.      Estat dels projectes
2.1.Cada grup exposa l’estat dels seus projectes: camí recorregut i problemes que han sorgit. [1]
2.2. Per part nostra exposem, reprenent aspectes comentats durant la primera part de la sessió, en primer lloc, que treballem fora de l’aula (apliquem el projecte en Treball de Recerca a Batxillerat), que encara no hem arribat a l’aplicació virtual (en web) i que vam engegar el treball amb alumnat, al mes de maig passat, sense teoria prèvia ni anticipació conceptual. En  segon lloc, presentem que el treball de l’alumnat va endavant en recerca, redacció, revisions. S’atura aquests dies pels exàmens de Batxillerat. Paral·lelament, s’ha avançat en l’adaptació del programa informàtic del projecte Rastres a cadascun dels dos treballs (Nomenclàtor de carrers de Centelles i Tres rutes turístiques per Balenyà) amb coordinació entre els alumnes i l’assessorament de la FUMH. Problemes: s’havia promès a l’alumnat càmeres digitals i escànner i no els ho hem pogut servir
[2].
 
3. Reflexions a l’entorn de l’APS a partir de l’exposició de l’estat dels projectes
           
3.1. En l’exposició de l’estat del nostre projecte, hem presentat que la nostra intervenció com a professors tutors ha estat el de subratllar i de potenciar l’APS en les diferents tasques que porten a terme els nostres alumnes. És a dir: en les sessions de treball conjunt fem de tant en tant observacions del valor de les seves recerques, dels seus contactes, de l’objectiu final del TREC, etc., en la línia de l’APS.
 
Vinculació amb la comunitat. Relació del nostre projecte amb la comunitat
Ara per ara, fent un balanç provisional, sense voluntat de ser exhaustius (i per impossibilitat de ser-ho ja que no tenim tota la informació dels contactes de l’alumnat en la seva recerca), de la vinculació del projecte amb la comunitat, constatem:
-         recerca en fonts orals, relacions intergeneracionals (múltiples i variadíssimes),
-         recerca en àmbits culturals diversos: arxius municipals, museus, exposicions privades, parròquia...,
-         recerca en mitjans de comunicació locals (programes de Festa Major de Centelles; revista El Tots de Balenyà, revista El Portal de Centelles...),
-         previsió de fer una presentació pública dels dos treballs de recerca al mes de juny (organització conjunta amb els respectius ajuntaments i/o mitjans de comunicació locals),
-         previsió d’editar el treball de les tres rutes de Balenyà en una guia (l’Ajuntament de Balenyà ja ha mostrat interès) i previsió de publicar un resum del treball del nomenclàtor de carrers en una publicació de resums d’una selecció de treballs de recerca (l’Ajuntament de Centelles està estudiant la possibilitat),
-         divulgació final en xarxa, lloc web, dels treballs de recerca eleborats.
 
3.2. Al llarg de les exposicions, apareixen altres reflexions a l’entorn de la introducció de l’APS a l’educació formal.
                       
-         A partir de l’ESO, l’alumne ja té edat per aprendre a partir de l’anar fent, de l’acció, del treball actiu.
-         L’enfocament de l’APS fa que els alumnes s’adonin que són ciutadans actius, una peça important en la societat.
-         L’APS provoca un treball en xarxa (alumnat-centre educatiu-professorat-contactes personals extraescolars-comunitat local).
-         L’APS es pot centrar en la comunitat social (barri, municipi), com és el cas de projectes com el de Lliçà, el de Sant Feliu o el nostre; o bé en la comunitat d’aprenentatge (centre escolar), com és el cas del projecte Què mengem? de l’IES Cumella de Granollers o el de l’IES Lauro.
-         L’aprofundiment de nosaltres com a professors en l’enfocament de l’APS ha de servir d’impuls i d’incentiu als nostres instituts de procedència per a ampliar les perspectives pedagògiques d’alguns àmbits d’ensenyament. En el nostre cas, per exemple, potenciar els Treballs de Recerca de batxillerat del nostre centre cap a l’APS; introduir l’APS en projectes com l’Arrel de 4t d’ESO (grup amb adaptació curricular i pràctiques en empreses).
-         Un objectiu a llarg termini per a nosaltres, com a professors de Llengua i literatura catalana, és el d’enllaçar l’APS i la nostra àrea d’ensenyament: la llengua i la literatura catalanes.
 
Postgrau (1a sessió)
 
PILAR COMES. L’Aprenentatge i Servei: emmarcament del Projecte Xarxa en l’APS
 
La ponent organitza la sessió a partir de dos documents. Un, tractat de manera ràpida; i un altre, com a document per a un treball en grup i trampolí per a una posada en comú a l’entorn del treball en APS.
 
Primer.
Aprendizaje i servicio solidario: algunos conceptos básicos, de María Nieves Tapia
[3]
 
Presenta el document i l’estudiosa sobre APS, M. N. Tapia, argentina. Fa una referència a la quantitat de projectes d’APS a l’Amèrica del Sud. Són pioners.
Ens fa fixar en dues citacions del document:
 
a)       “En la raíz del aprendizaje-servicio hay una convicción: nadie es demasiado pequeño, ni demasiado pobre, como para no tener algo que ofrecer a su comunidad.”
b)      Aprender sirve, servir enseña.
 

Material per a lectura i reflexió.

 
 
Segon.
Metodologia dels projectes aprenentatge-servei, Seminari Aprenentatge i Servei. Universitat de Barcelona (esborrany a 21 de gener)
[4]
 

Presenta el document tenint en compte que l’APS no només es pot aplicar en l’àmbit de l’Educació formal (la nostra pretensió principal en aquest Postgrau) sinó també en altres àmbits com són ara esplais infantils i juvenils, entitats ciutadanes, etcètera.

 

Aquest document, a banda d’unes premisses inicials aclaridores, presenta un esquema de desenvolupament dels projectes d’APS, repartits en cinc etapes (1 Preparació de l’educador; 2 Definició i planificació del projecte amb el grup; 3 Execució del projecte amb el grup; 4 Avaluació del projecte amb el grup; 5 Avaluació de l’educador) i en vint fases (quatre fases per etapa).

 

El treball en grup ha consistit ha analitzar cada etapa. Cada grup de professors, una etapa. S’ha analitzat la presentació teòrica de l’etapa i de les seves fases en el marc de l’esquema de desenvolupament dels projectes, s’ha valorat l’exemple proposat de cada fases (extrets tots de l’àmbit dels esplais juvenils) tot comparant-lo amb el nostre projecte Xarxa.

 

a)      Grup Etapa 1: ha considerat especialment que l’anàlisi del grup i de cada noi/noia s’ha de fer al llarg de tot el projecte i no solament a l’inici. Els nois canvien. En aquesta edat encara més.

b)      Grup Etapa 2: Els conceptes clau de les quatre fases són ben definits: diagnòstic, definició, organització i reflexió. Excepte un: motivació. Considerem que la motivació no només s’ha de considerar en la primera fase sinó en totes.

c)      Grup Etapa 3: Senyalen la importància de l’avaluació del projecte durant l’execució.

d)      Grup Etapa 4: Veuen sorprenent l’aparició d’una etapa anomenada “Celebració”. Consideren que la comunicació final del projecte en comunitat ja és la celebració. En canvi, es pot considerar com un bon punt i final de tot un projecte: un gest agradable per ressaltar la satisfacció. Lliure d’obligacions protocolàries.

e)      Grup Etapa 5: Troben a faltar una fase més, la 21, una Conclusió final.

 
 

Aquest document ens pot servir per muntar projectes en APS, per estructurar la memòria del projecte que estem portant, com a base teòrica per exposar-lo, etcètera. [5]

 

Joan Brussosa

Joaquim Pratsobreroca

IES Pere Barnils. Centelles

 
 


29-11-05-ponent Joan Pagès

29-11-05
CTUG
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa. Postgrau TIC i Educació per a la Ciutadania (Sessió 2)

 

Seminari

 

29.11.05

 

La sessió es divideix en tres parts: treball en grups, posada en comú i exposició sobre l’educació sobre la ciutadania a càrrec de Joan Pagès.

 

Després de treballar en ordinadors elaborant la memòria sobre la sessió anterior, ens trobem tots els grups per posar en comú alguns resultats sorgits arran de les propostes de seguiment de l’APS facilitades per Pilar Comes. Cal destacar algunes aportacions com és un gràfic sobre la relació APS entre àmbits del centre i cap en fora (Projecte Rastres de l’IES Lauro),  una previsió d’incidència en el centre a partir del Projecte WebNom (IES Pere Barnils), la diferent valoració de les 20 fases dividides en 5 fases com a guia per a redactar la memòria (diferents centres), així com un quadre  sobre les potencialitats i dificultats de l’aplicació de l’APS i les TIC, confeccionat per l’equip de L’IES Cumella. També aquest darrer equip va plantejar el guió-esquema formulat en forma de preguntes.

 

Postgrau TIC i Educació per a la Ciutadania (Sessió 2)

 

Sobre la xerrada “L’educació de la ciutadania: marc general, diferents enfocaments i experiències” a càrrec de Joan Pagès, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UAB, podem destacar la importància del tema. Com a exemple d’aquesta, Pagès apunta que la LOE aprovada ja preveu introduir-la com a assignatura obligatòtia, tant en la primàra com en dos cursos de l’eso. Ens comenta un dossier amb diferents articles sobre el tema lliurat als assistents. La tesi principal de la seva aportació és que l’educació per a la ciutadania és i ha de ser clau per a fomentar la democràcia de proximitat i que el discurs sempre ha d’anar acompanyat de l’acció, per tant, cal ser el màxim de coherents.

13-12-05 (3ª Sessió)

13-12-05
CTUG
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa. Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 3)

 

Seminari

 

-         Canvi de programa per al dimarts 20 de desembre
Per a la sessió de 20 desembre, darrera del trimestre i de l’any, estava previst sessió en un centre educatiu dels participants al projecte Xarxa i àpat de Nadal. No es va veure viable. L’alternativa serà la connexió a través del Moodle en un xat, cosa que es prepararà en la segona part de la sessió d’avui mateix, a fi de comprovar-ne el funcionament i de desitjar-nosbon Nadal i feliç 06”.

 

-         Estat de les peticions de material
Pilar Comes, coordinadora del projecte, ens demana un informe breu i concret de l’estat de les peticions de material per a cada centre. El redactem:

 Cada centre fa el seu.

 

 

   Proposta de dia per a l’enregistrament en vídeo
Així mateix, la coordinadora ens demana que programem un parell de dies o tres per a l’enregistrament en vídeo del projecte de cada centre. Per la part que ens toca, i tenint en compte que el nostre projecte es van encetar fa mesos (amb el començament dels treballs de recerca de batxillerat, és a dir, al maig i juny passats), decidim que amb dues sessions n’hi ha d’haver prou: una, ara, per fer veure el procés del treball; una altra, al juny, en la presentació final, si es fa, dels treballs. El mail que passem és el següent: 

 

 

 

Postgrau:  Moodle

 

-         Presentació a càrrec de l’equip IES Antoni Cumella: Xavier Tomàs i Àngel López
Els professors de l’institut Cumella de Granollers Tomàs i López fan una presentació del Moodle. El Moodel és un entorn d’ensenyament i aprenentatge virtual, que serveix per a qualsevol nivell.

 

-         Què fem?
Seguint les seves instruccions, tota la comunitat educativa reunida a l’aula d’informàtica del CTUG, realitzem una sèrie d’operacions de coneixement del Moodle.
1)      Ens hi donem d’alta com a uxuari de l’entorn. Ens validem com a usuari.
2)      www.proxarxa.net/moodle
3)      Observem les tres vies possibles d’entrada al Moodle: com a visitant, com a alumne amb contrasenya i com a professor.
4)      Ens vénen a dir que al Moodle és desaconsellable fer servir la tecla “enrera” i que una cosa es pot fer de moltes maneres.
5)      Aprenem a penjar documents a l’apartat del nostre curs.
6)      Ens identifiquem com a usuaris: dades personals, foto, etc.
7)      Fem un xat de prova, per preparar el xat de Nadal del proper 20 de desembre.

10-01-06(Sessió 9)Pissarra digital

10-01-06
IES Vil·la Romana. La Garriga
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 9). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 4)

 

Seminari

 

En la seminari, cada grup segueix treballant en la memòria dels seus projectes.

 

El company Josep Rey, del Vil·la Romana, ens fa un reportatge fotogràfic de la sessió de treball in situ.

 

Postgrau: Pere  MARQUÈS (UAB). La Pissarra Digital i els nous entorns educatius amb aplicació de TIC

 

Aquesta sessió va a càrrec de Pere Marquès, professor de la UAB de l’assignatura d’Informàtica educativa. El tema principal de la seva intervenció és la presentació de la pissarra digital, qualificat per ell mateix acom a “instrument revolucionari a a l’aula”. La pissarra digital permet renovar la nostra metodologia docent, sobretot perquè facilita i potencia l’atenció i la participació de l’alumnat en les nostres classes. Destaca que no calen coneixements tècnics i que l’equipament (format inicialment d’ordinador projector de vídeo) no és pas car. Sí que pot ser resultar més costosa (uns 1500 €)  l’anomenada pissarra digital interactiva. A part de l’aula d’informàtica, Marquès creu que s’ha d’anar pensant que en pocs anys cada aula pugui disposar d’aquest recurs i que, per tant, es normalitzi el seu ús i no com un fet extraordinari com passa en l’actualitat.

 

Tot seguit divulga l’existència de webs docents, sobretot destaca el grup DIM, una mena de “centre de recursos” virtual on es pot consultar diferent material agrupat per assignatures, matèries o temes. L’adreça web personal i des d’on es pot accedir és: http://dewey.uab.es/p.marques

 

Pere Marquès també és partidari d’anar adquirint coneixements tècnics a mida de les necessitats pedagògiques personals, que inicialment és suficient si ja fem ús d’un editor de textos, navegar per internet i l’ús del correu electrònic, i que quan calgui ja n’aprendrem més.

 

Al final de la sessió, Rosa M. Trias apunta el risc que l’entrada de la informàtica a l’aula no faci desaparèixer les aules d’informàtica, ja que per experiència de molts cursos creu que l’alumnat necessita interactuar amb l’ordinador i, per tant, un treball individual. Igualment destaca la feina de coordinació i de manteniment i de l’esforç que això representa per cada centre. Marquès coincideix que aquesta tasca tècnica serà i de fet ja és molt necessària.

 

La sessió acaba amb una molt interessant reflexió sobre el fet que ensenyar ha de consistir principalment a fer pensar i no pas a distreure i que la dificultat rau en què sigui el conjunt de l’alumnat que pensi i que treballi, no només els que parlen i/o intervenen.

 

 

articles per a La Pinya

 

El temps en dites

 

En el nostre projecte meteorològic estem interessats a fer un recull de dites sobre fenòmens meteorològics i sobre les variacions del temps en general.

les dites reflectien l'experiència de les persones, el saber popular. al llarg dels anys han anat observant la relació entre diversos fenòmens meteorològics, que encara ara

els podem fer servir per petites prediccions del temps.

qui no ha sentit a dir : " Pel maig cada dia un raig"?

la veritat es que n'hi ha moltes més, i us les anirem ensenyant al llarg de les publicacions, per cert: NO US EN PERDEU CAP!!

 

Dites:

Novembre:

- Novembre i febrer són marit i muller.

- Si pel novembre trona , la collita serà bona.

- Al novembre qui no ha sembrat que no sembri.

- Novembre humit, et farà ric.

- Pel novembre, cava i sembra.

- Del novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar.

- A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre.

Desembre:

- Desembre nevat, bon any assegurat

- Desembre nevat, bon any per el blat.

programa de ràdio 5

Meteorologia Ràdio.

Informació meteorològica

La temperatura màxima de la setmana anterior ha estat de 15 ºC
i la mínima de 1 ºC

No hem registrat cap precipitació, i un dia hem trobat una humitat de l’aire baixíssima!! el dilluns la humitat relativa de l’aire era de 17 %.

La predicció del temps pel cap de setmana és ambient assolellat en conjunt, encara que poden aparèixer intèrvela de núvols sobre tot cap a la tarda. També podem tenir boires matinals, però sobretot en la zona central de Catalunya.
Es possible que bufi vent fluix.

I com ho saps tu tot això?

Dona! ho he buscat a la pàgina web del Servei Meteorològic de Catalunya, tothom que vulgui la pot consultar i tenir una previsió bastant ajustada del temps a 3 dies vista i una més aproximada fins a una setmana després.

Ah! jo en conec una altra, la pàgina web de l’Institut Nacional de Meteorologia, on pots consultar les previsions de totes les províncies d’Espanya, i de les seves ciutats principals.

Dites i pronòstics

Diu la veu popular:
“ Pel febrer abrigat bé”

I ja ho estem comprovant aquesta primera setmana, les mínimes han estat ben baixes cada dia.

Però està vist que deu ser millor així , perquè hi ha una altra dita que diu:

“Si el febrer no febreja, tot l’any boigeja”

Que vol dir que si no fa el fred que li toca al febrer , després,, per exemple, pot ser que faci més fred a la primavera, o que hi hagi altres canvis de temps fora del normal,

vaja! que potser que el temps es torni boig!!!!

i a sobre per acabar-ho d’aclarir en tenim aquest:

“El febrer de cap o de cua l’ha de fer!”

Avui no parlarem del cel de Sant Feliu,

us volem explicar que avui acava la col·laboració del nostre grup, hem començat el nou crèdit variable.

la propera setmana ja es farà càrrec d’aquesta retransmissió meteorològica el següent grup d’alumnes del crèdit variable de meteorologia, però nosaltres ens hem ofert a col·laborar amb ells si necessiten ajuda, ja que és un grup més petit que el nostre

Els dessitgem que els vagi molt bé, i nosaltres aprofitem per acomiadar-nos

Sort , nous aprenents de meteoròleg!!!

programa ràdio 4

Meteorologia. radio, 4

Informació meteorològica
La temperatura mínima recollida la setmana passada ha estat d’1 grau sota zero i la màxima de .
Hem tingut un cap de semana excepcional de neu i pluja, i en el pluviómetre de l’Institut hem recollit 80 litres per metre quadrat des de divendres a dilluns al matí .

Les pluges dels últims dies han permès que els embassaments de les conques internes de Catalunya hagin recuperat els valors habituals per un mes de gener, una mica per sobre que el que es registrava ara fa una any,
això és una súper- bona notícia!

Un cop acabat el temporal de neu fruirem d’uns dies on les temperatures seran més altes que el cap de setmana anterior, ja no caldrà noiets el paraigües i les botes, al carrer tothom!, que tindrem uns dies més assolellats.

Ara! compte! potser el cap de setmana arrivaran uns quants núvols! I segons l’Institut Nacional de Meteorologia és possible que entri a la península un altre front d’aire siberià la propera setmana , encara més fred, però no tan humit.
Ja veurem com afectarà a Catalunya!

Què és això d’un front fred?? que m’ho expliques?

Sempre que parlem de front en meteorologia ens referim a la topada de dos masses d’aire, una que empeny a l’altra, quan parlem d’un front fred és una massa d’aire fred que empeny i desplaça una d’aire més calent, això sol provocar pertorbacions i baixada de les temperatures.

En els mapes del temps surt com a una línia amb triangulets blaus no???

Si, si, és això.

Dites

El dijous dos de febrer, és la Candelera. hem fet una petita recerca i hem trobat unes dites que esperem que ens ajudin a predir el temps.

Diu la veu popular :
“ Si la Candelera plora , l’hivern és fora, si la Candelera riu, l’hivern és viu”

Això vol dir que si el dia 2 de febrer hi ha precipitacions aquell any el fred marxarà més ràpidament, però si durant aquests primers dies del mes de febrer el cel és clar i fa sol, és probable que les temperatures encara poden baixar.

Us emplacem les properes setmanes per veure què passa.

En sé una altra de dita de la Candelera:
“Per la Mare de Déu de la Candelera, o grossa nevada, o grossa ventada
o grossa gelada”

El cel de Sant Feliu.

No sé si us vàreu fixar en el color dels núvols quan nevava.
Quan els núvols estan carregats de neu són de color blanc, blanc. per això els núvols alts, els cirrus, on la temperatura és tan baixa, són sempre de color blanc.

Quan els núvols tenen ombres grises, és que estan plens d’aigua, i mentre més fosques són les ombres més carregats d’aigua estan, per això els núvols que amenacen tempesta són ben foscos.

A vegades els núvols agafen tonalitats vermelles també . Tu ho saps perquè el cel a vegades és rogent?

No, ara mateix no, ho buscaré durant la setmana propera i en el pròxim programa ho explicaré, d’acord?

Quin remei!!! fins la setmana que ve!!!!


programa de ràdio 3

METEOROLOGIA A LA RÀDIO. 3.

informació meteorològica.
La temperatura màxima d’aquesta setmana passada ha estat de …………….. i la mínima de………………..

Hem tingut durant tota la setmana nuvolositat variable, alguns dies han estat assoleiats i altres el cel s’ha vist cobert tot el dia.

La predicció del temps pel cap de setmana, a patir de divendres del Servei Meteorològic de Catalunya és : cel cobert i molt ennuvolat i és possible que hi hagi precipitacions en tot el territori, però el que més ens agrada és la possibilitat de que nevi fins a una cota de 300m.

El que si que sembla que és segur és la baixada de temperatures, relacionada amb la possible baixada de l’ona de fred polar que està afectant a tota Europa.

Per sort encara dubten que ens dongui de ple aquest temporal de neu i fred que afecta a molts països europeus, ja s’han registrat decenes de morts en diversoso països

La neu es forma a les parts més altes dels núvols de precipitació, on el vapor d’aigua se sublima i forma cristalls de glaç.

L’agregació dels cristalls hexagonals microscòpics origina els flocs de neu quan l’aire és molt humit i les temperatures són inferiors a 15ºC sota zéro. Aquests flocs precipiten i, si les condicions de temperatura i humitat són òptimes , arriben a terra en forma de neu.

Es clar, si a mesura que van caient la temperatura augenta massa, la neu es fon i arriba al terra en forma d’aigua.


El cel de Sant Feliu.

Els núvols que porten la neu solen ser de dos tipus i tenen uns noms una mica complicats: uns són els NIMBOSTRATS i els altres els ALTOSTRATS.

No podries donar-nos alguna pista per distingir-los???

Aquests núvols tenen l’aspecte d’extenses capes horitzontals d’un color bastant uniforme que tapen tot el cel.

Els altostrats solen ser una mica traslúcids no tapen totalment el sol ni la lluna. Aquests poden produir nevades dèbils, o plugims és clar!

A diferència els nimbostrats són més gruixuts i la base és d’un color gris més forsc i tapen totalment el sol, aquests poden provocar pluges o nevades persistents.

Per cert saps què vol dir nimbus? doncs vol dir pluja en llatí, per tant nimbostrats es pot traduir literalment com els estrats que porten pluja. Curiós, no??

dites
Durant el mes de desembre els dies es van anar escurçant fins el dia 23 que és els solstici d’hivern a partir d’aquell dia, mica en mica els dies han anat allargant-se.

Hem comprat un calendari dels pagesos i hem calculat quan s’ha allargat el dia durant aquest mes de gener, doncs mireu:
El dia 1 de gener vam tenir 9 hores i 16 minuts de llum i el 31 de gener en tindrem 10h i 2 minuts , per tant, en un mes el dia s’ha allargat exactament 46 minuts.

I és ben certa la dita que diu:

QUAN EL DIA CREIX EL FRED NEIX!!!!!!!

i aquí en va una altra dita sobre la neu de gener:

LA NEU DE GENER S’ASSEU COM UN CAVALLER.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

programa ràdio 2.

METEOROLOGIA ONA CODINENCA. 2

Informació meteorològica.
Al llarg d’aquesta setmana passada, el temps s’ha portat força bé. Hem tingut una temperatura màxima de ºC i una mínima de .

Aquesta setmana ha plogut?

Si, però la veritat no és que ens hagi deixt aigualits!!! en el pluviómetre de l’Institut només hem registrat 0,5 l per metre quadrat.

Però si tota la setmana ha estat ennuvolat!!! com pot ser que hagi plogut tan poc?

Vols que t’ho expliqui?

Ens faries un gran favor a mi, i als oients.

Doncs us ho explico: Els núvols que hem vist durant la setmana són masses d’aire plenes de gotetes minúscules d’aigua que es troben en suspensió gràcies a corrents ascendents d’aire. En aquest cas NO PLOU, les gotetes no cauen.
Només quan l’aire es refreda augmenta el nombre de gotetes d’aigua que abans estava en forma de vapor i així les gotetes s’uneixen i van creixent, i fent-se més grans i és llavors que a causa de la força de gravetat que cauen pel seu propi pes i plou.
Què m’has entés?
Jo si, espero que els oients també. Un altre dia haurem d’explicar que no sempre plou només aigua, d’acord?

El cel de Sant Feliu
L’aire és una mescla de gasos totalment transparent i per tant invisible.
En determinades condicions l’aire perd aquestes característiques i es fa visible: és quan es forma un núvol.

Tal com us explicat abans un núvol és una gran massa d’aire que conté una gran quantitat de gotetes d’aigua líquida o petits cristalls de glaç que s’han format a partir del refredament del vapor d’aigua.

Aquest fenòmen no és sol una decoració de l’atmosfera, sino que és molt valuós i ens permet obtenir informació meteorològica molt útil.
Com a exemple us explicarem el cas dels núvols de rastre.

Els avions fan la major part del seu recorregut a la part alta de la troposfera, cap a uns 10 km d’alçada, allí la temperatura és de molts graus sota zéro entre 40 i 50 . El vapor d’aigua alliberat pel seu motor es sublima ràpidament i forma una gran quantitat de petits cristalls de glaç. L’observació d’aquests deixants ens pot servir per saber el temps que farà:

Sempre que vegis que el rastre que deixa l’avió s’esvaeix ràpidament, tindràs l’indici de que el temps continuarà estable.

En canvi, en el cas contrari, si el rastre persisteix molta estona al cel i s’eixampla i es deforma pot ser a causa de l’aproximació d’una pertorbació.

ESTIGUEU ATENTS! ELS NÚVOLS TENEN SECRETS….

Dites i pronòstics
Ja que hem començat parlat de la pluja avui volem acabar el programa amb dites que s’hi relacionen, escolta, escolta…

L’aigua és bona quan hi ha aixut, si n’hi ha massa tururut.

Aigua de gener tot l’any va bé.

Any de pluges, fora bruixes.

Any plujós pagès joiós

Ara que dius això … com pot ser que si l’aigua de la pluja és tan necessària, diguem que fa mal temps quan plou???

Com que l’any passat les pluges van ser tan escasses i sembla que el 2006 ha començat amb bon peu, desitgem que continui així
i que no ens faci el galifardeu!!!!

Fins la setmana que ve!!!!!

programa de ràdio 1

Meteorologia a la ràdio -1-1- Informació meteorològica
Durant les vacances de Nadal hem marxat de gresca i hem deixat la caseta meteorològica de l’Institut ben sola, i per tant, no hem pogut recollir les dades.
Però ara, ja hem tornat i estem disposats a oferir-vos la informació de la que disposem:
   La temperatura màxima d’aquestes vacances ha estat de 12ºC i la mínima de 4ºC sota zéro, aquets mínima ha estat, de moment, la més baixa de l’hivern que nosaltres hem pogut registrar.
Vàrem observar precipitacions el dia de la Cavalgata de Reis, va estar plovent tot el dia i cap a la nit va deixar de ploure i va nevar uns segons.
Els dies 6 i 7 de gener també va ploure, però això no va impedir als nens sortir a jugar amb els regals que li havien portat els Reis.
 De totes aquestes pluges el nostre pluviòmetre ha recollit un total de 12 litres per metre quadrat.  
Va haver-hi dies que el cel va estar ben descobert i exactement el dia 29 de desembre ens va cridar l’atenció una franja de núvols esplèndida, de color lila, que creuava el cel de Sant Feliu

2- El Cel de Sant Feliu.
 

Els alumnes de meteorologia no volem pas començar aquesta retransmissió amb mal peu, per això és molt convenient comprovar quins coneixements bàsics recordeu.

Tothom sap que el cel està ple de núvols, però n’hi ha de diferents tipus
i molts d’ells permeten fer petits pronòstics del temps.
Setmana rera setmana us els anirem explicant:
 parlarem dels dels més comuns        com els que hem dibuixat tots de petits (són els cúmuls),       o els cirrus que semblen traços d’aquarel·la blanca pintada al cel,  fins als núvols de rastre, que són les traces que deixen els avions quan volen.

 Prepareu-vos, a partir d’ara estareu més als núvols que a la terra …

3- Dites i pronòstics.

Des de sempre el coneixement popular ha fet servir els indicis meteorològics per fer prediccions del temps.
Per això hi ha centenars de dites que ho expliquen,          escolta…., escolta …

-Al gener tanca la porta i encén el braser
-Ni a l’hivern deixis la capa, ni a l’estiu la carabassa
I… atenció enguany podem comprovar si és cert el que diu  aquest:
            “Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l’hivern dura 40 dies més”
     
     Però… quines són les dos Mares de Déu del gener? què ho saps tu?

Si que ho sé, l’1 de gener és Santa Maria Mare de Déu, i el 6 és Santa Maria del Pi, què et sembla?
Molt bé, em sembla molt bé, i em fa l’efecte que va ploure però…. no va tronar, no?
ja veurem què passa….
I SOBRE TOT RECORDEU…. “PEL GENER ABRIGAT BÉ”.

ES DIFÍCIL MANTENIR EL RITME DE LA COL·LABORACIÓ A LA RÀDIO

Aquesta setmana comença el nou Crèdit Variable.

Grup nou d’alumnes, etc, què he de dir d’això!  Però la ràdio no entén d’aquestes coses. Amb això vull explicar la dificultat que representa mantenir una col·laboració setmanal a la ràdio, intentant donar un contingut amb certa qualitat.

Tenim dues hores setmanals de variable, amb els que marxen,  havíem treballat a l’aula conceptes bàsics de meteorologia abans de la nostra col·la boració a la ràdio, i per aixó hem pogut escriure els textos amb "certa" fluidesa. 

Ara es planteja un repte molt difícil, per què hem de  treballar conceptes de meteorologia i a l’hora escriure les intervencions radiofòniques.

El fet d’escriure els guions va en detriment de la quantitat de conceptes que podem treballar a classe, això és inevitable. Però em preocupa que no sigui en molt detriment, i que de la programació inicial del Crèdit Variable, en quedi poc.  

Durant aquest variable em plantejo fer servir més l’accés dels alumnes a pàgines web per tal de consultar prediccions del temps  (Servei meteorològic de Catalunya, Institut Nacional de Meteorologia, ...)  i altres informacions i fenòmens meteorològiques.

Seria ideal tenir l’aula d’infomàtica muntada per aquest ús a ple rendiment, però els ordinadors no van del tot bé.

Professora del Crèdit Variable

 

 

 

 

Programació del crèdit variable

SES. MANUEL CARRASCO I FORMIGUERA
                                    PROGRAMACIÓ DEL CRÈDIT DE METEOROLOGIA
                                    CRÈDIT VARIABLE DE 2N D’ESO.

                               INDEX:
                                                 1.      Presentació
                                                 2.      Objectius
                                                 3.      Continguts
                                                        3.1.  Fets i conceptes
                                                        3.2.  Procediments
                                                        3.3.  Actituds, Valors i normes.
                                                 4.      Avaluació.
                                                 5.      Temporalització
                                                 6.      Recursos didàctics.
1.      PRESENTACIÓ:
Aquest crèdit s’oferta com a crèdit d’iniciació , però també servirà per aprofundir en els conceptes relacionats amb la constitució general del planeta Terra, treballats a 1r d’ESO d’una forma bastant ràpida i molt general. Per tant, a més dels objectius clàssics del variable de meteorología  afegirem un repàs a la constitució de la litosfera, i com afecta el cicle de l’aigua en la modelació del paisatge i el procés de sedimentació.
També constatarem que l’aprenentatge i servei pot ser una gran motivació per treballar  el temps i la climatologia del nostre poble , tot fent una informació setmanal a la radio local i participar a la revista bimensual La pinya, donant informació d’allò que hem aprés al centre educatiu.

2.      OBJECTIUS
En acabar el crèdit l’alumne/a ha de ser capaç de:
1.      Descriure de manera general la composició i l’estructura de les capes fluides de la Terra i les seves relacions amb el temps i el clima.
2.      Situar el temps meteorològic en la troposfera.
3.      Explicar el cicle de l’aigua com un intercanvi  continu de materials entre  l’atmosfera i la hidrosfera, provocat per la radiació solar.
4.       Relacionar  les diferències entre estiu - hivern i els canvis estacionals amb la posició de la Terra respecte del Sol i la inclinació  de l’eix de rotació  respecte   al pla de l’òrbita.
5.      Diferenciar entre temps atmosfèric i clima.
6.      Explicar les causes de la diversitat de climes i valorar la seva importància en la distribució dels éssers vius i en  particular sobre l’activitat humana.
7.      Conèixer i utilitzar els estris d’una caseta meteorològica i les mesures que se’n poden obtenir.
8.      Interpretar els paràmetres  que caracteritzen el temps atmosfèric.
9.      Mesurar la pressió atmosfèrica, interpretar  els barogrames i higrogrames i dibuixar les isòbares d’un mapa de superfície  a partir de les dades  baromètriques de diferents observatoris.
10.  Mesurar les temperatures amb  termòmetres  de màxima i mínima  i confeccionar taules de dades  i diagrames  tot valorant la importàcia que tenen  per als pronòstics meteorològics.
11.  Explicar , amb relació a la dinàmica atmosfèrica, els anticiclons, les depressions, els fronts freds i càlids , les direccions dels vents predominants i les precipitacions.
12.  Descriure els factors que determinen la gran  diversitat de climes locals de Catalunya, i comprendre el caràcter local de les previsions meteorològiques dels treballadors del camp i el mar, basades en la pròpuia experiència.
13.  Comprendre el caràcter global i aleatori dels pronòstics, la importància de les xarxes d’observatoris i imatges del satèl·lit Meteosat, la seva utilitat i les seves limitacions.

    

Galeria de fotos

Galeria de fotos

foto de la gravació del programa de radio d'ONA CODINENCA al SES. manuel Carrasco i Formiguera de Sant Feliu de Codines

17-1-06 (10ª sessió) Aplicacions de la imatge digital a l'aula

Postgrau: Jordi RISPA (FUMH). Aplicacions de la imatge digital a l’aula

L’informàtic de la FMH de la Garriga, Jordi Rispa, fa la sessió teòrica del Postgrau. Avui toca imatge digital. Rispa fa una introducció monogràfica a la Imatge Digital (ID); se centra a donar pautes generals per treballar amb programes com Photoshop i GIMP, entre altres, i no pas en un programa concret.

Després de la presentació, ens demana les necessitats que, com a ensenyanys, tenim en ID i, escrites a la pissarra, esdevenen els punts temàtics que es tracten en aquesta sessió.

Cadascun de nosaltres utilitzant l’ordinador per a resoltre exercicis pràctics a partir de les explicacions de Jordi Rispa, els aspectes tractats són els següents: a) Gestió de la resolució de la imatge; variació (reduir, comprimir) de la grandària de la imatges; píxels i el seu valor; b) Tipus d’arxius: .jpg i gif., per a web i formats finals; .tiff, per a impremta; .bmp i .psd, no recomanats; c) Què són les capes? Com enllaçar imatges?; d) Aclarir i enforquir imatges; e) Com treure el vermell dels ulls?

L’aplicació a l’aula de la ID és ara per ara, i en la nostra assignatura, limitada. Les potencialitats vindrien de l’ús habitual d’altres eines com la pissarra digital

Estem a la darrera setmana del primer crèdit de Meteorologia

Estem a la darrera setmana del primer crèdit de Meteorologia

Aquesta setmana acaba ja el primer grup d’alumnes que han treballat aquest crèdit durant tot aquest quadrimestre, la setmana vinent comença un grup nou que ja té molta feina feta i la motivació d’intervenir en els mitjans de comunicació locals.

Aquesta setmana ha estat la tercera intervenció a la radio Ona Codinenca, segueix tenint molt d’èxit, tot i que ens hem trobat amb un seguit de problemes:

- Els nois tenen molta vergonya per parlar per radio i en canvi les noies no .

- Els ordinadors no acaben de funcionar bé, són molt antics i tenen poca memòria, segons quins programes no ens els accepten i quan naveguem per internet trobem que no hi ha memòria sufient per fer algunes coses.

- Hem trobat a faltar l’estació meteorologica digital , per poder gaudir molt més del projecte.

Ara s’ens presenta un problema ,tornem a començar amb alumnes nous, suposem que aquesta vegada ja ho tenim més rodat i podran disfrutar una mica més.

Adjuntem una foto posta de sol i esperem que demà surti de nou per tornar a començar.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Pàgines interesants sobre el tema

Pàgines webs:

http://www.xtec.es/~dsantama/meteo/pagines/dites.htm

http://www.arrakis.es/~francesc/temps.html

http://www.arrakis.es/~francesc/calendari.html

http://www.xeresa.org/refranys.htm

http://www.xtec.net/~mdomingo/stjordi/dites2.htm

http://www.astrogea.org/divulgacio/refranys.htm

http://pie.xtec.es/centres/b7007300/recull/ref2.htm

http://meteobloc.blocat.com/category/3384/8113

Participació a la Revista Local LA PINYA

La Revista Local La Pinya s’ha mostrat molt interesada en la colaboració dels alumnes en l’apartat de Meteorologia .

La Directora de la Revista ens ha comunicat que en el mes de març la Revista pot publicar el primer article, amb la possibilitat de fer-ho a color , li vàrem plantejar els diferents apartats i fins i tot li vam donar una plantilla de com podia ser l’article:

Un primer apartat de dites meteorològiques ,poemes ,altres.

Un altre de dades recollides i treballades durant els dos mesos abans de la publicació.

Un tercer apartat amb una o varies fotogràfies del cel de Sant Feliu més significatives.

Un quart apartat amb una informació de conceptes meteorològics.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres