Blogia
METEOS@NTFELIU

Curs de postgrau

8-11-05 Sessió plenària

8-11-05 Seminari Projecte Xarxa Sessió plenària

Lloc: FUMH

Assumpte: sessió, amb caràcter intensiu i plenari, de la represa del Seminari del Projecte Xarxa, per al curs 2005-06

 
  1. Aspectes organitzatius del postgrau. Després de donar-nos la benvinguda, Pilar Comes ens descriu els requisits per complimentar la matrícula del Postgrau, el calendari, assistència i avaluació, i el programa detallat per sessions. Ens comenta que al final de cada sessió ja anirem fent la memòria, que reflectirà sobretot el desenvolupament del projecte. El postgrau és de 100 hores presencials i 80 no presencials, comptant les hores portades a terme a l’IES.) Ens destaca que treballarem on line a través del portal Moodle. També A. Coromines, tècnic en reportatge en vídeo, s’ha compromès a realitzar un treball sobre tot el Projecte Xarxa que acompanyarà la memòria final.
  2. Revisió del treball de coordinació general del projecte i novetats. Ens comenta les dificultats generals en què s’han trobat per a l’obtenció i distribució del material previst, sobretot lamenta que l’empresa PlacaBase els ha fallat completament i que només han pogut complir les necessitats més bàsiques i encara amb força retard. Pel que fa a la difusió del projecte, s’han posat en contacte amb diferents mitjans que es faran ressò del projecte: TV Granollers, El 9 Nou, Vallès Digital i revistes pedagògiques (Guix, Perspectiva Escolar).
  3. Informació de l’estat de cada projecte per part del professorat de cada centre. Quant a l’IES Pere Barnils, Joan Brussosa comenta que els treballs van avançant d’acord amb el calendari,que cal destacar la iniciativa dels alumnes a l’hora de buscar informació, entrevistar-se amb diferents persones, la implicació familiar... i que ara el que cal és acabar de concretar la confecció de les pàgines web per poder començar a entrar-hi dades.
  4. Entrega de material. Pilar Comes ens facilita, a part de la relació de professorat participant al projecte i del programa i calendari, la impressió d’un article on descriu els contiguts de l’Aprenentatge i Servei, a més dels projectes de cada centre participant. Cada grup revisarà els seus apartats i els modificarà si ho creu oportú.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

15-11-05 Acte inagural postgrau

15-11-05 Acte inaugural Postgrau Tic i Educació per a la ciutadania

Assumpte: Acte d’inauguració Tic i Educació per a la ciutadania 

L’acte es celebra al Centre Tecnològic Universitari de Granollers (CTUG) a les 18 h.

 

Obre l’acte Pilar Comes, coordinadora del postgrau, agraint l’assistència i la col·laboració diversa que ha fet possible la realització d’aquest projecte. Seguidament pren la paraula Joan Badia, Subdirector de Formació del Professorat del Departament d’Educació, que destaca l’interès del projecte que ha despertat en el si del propi Departament; també  així ho fa Ramon Barlam, Cap de servei de la Societat del Coneixement (DURSI). Josep M Lloreda, President de KHLloreda, hi participa en  representació de les empreses que donen suport al projecte Xarxa i finalment parla Isabel Alcalde, Regidora de processos estratègics i participatius de l’Ajuntament de Granollers.

La lliçó inaugural del curs va a càrrec de la Dra. Pilar Benejam, qui ens parla de “L’educació de la ciutadania en la societat del coneixement”. Benejam destaca que hem de parlar de societat del coneixement en lloc de societat de la informació, perquè hi ha tanta informació que sense un coneixement òptim la informació no tindrà sentit. Hi ha d’haver un important canvi didàctic centrat en el principi que l’ensenyament de la raó s’ha de basar a conèixer “el perquè de les coses”. Adonar-se que s’aprèn poc i a poc a poc, que cadascú aprèn de diversa manera (cal qüestionar-se els exàmens iguals, les lliçon siguals...) i que, en darrer terme, el més important és ensenyar a pensar.

22-11-05-Ponent Pilar Comes

22-11-05
CTUG
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 6). Postgrau TIC i Educació per  la Ciutadania (Sessió 1)
 
Seminari
 
1.      Prèvia: matriculació al Postgrau.
2.      Estat dels projectes
2.1.Cada grup exposa l’estat dels seus projectes: camí recorregut i problemes que han sorgit. [1]
2.2. Per part nostra exposem, reprenent aspectes comentats durant la primera part de la sessió, en primer lloc, que treballem fora de l’aula (apliquem el projecte en Treball de Recerca a Batxillerat), que encara no hem arribat a l’aplicació virtual (en web) i que vam engegar el treball amb alumnat, al mes de maig passat, sense teoria prèvia ni anticipació conceptual. En  segon lloc, presentem que el treball de l’alumnat va endavant en recerca, redacció, revisions. S’atura aquests dies pels exàmens de Batxillerat. Paral·lelament, s’ha avançat en l’adaptació del programa informàtic del projecte Rastres a cadascun dels dos treballs (Nomenclàtor de carrers de Centelles i Tres rutes turístiques per Balenyà) amb coordinació entre els alumnes i l’assessorament de la FUMH. Problemes: s’havia promès a l’alumnat càmeres digitals i escànner i no els ho hem pogut servir
[2].
 
3. Reflexions a l’entorn de l’APS a partir de l’exposició de l’estat dels projectes
           
3.1. En l’exposició de l’estat del nostre projecte, hem presentat que la nostra intervenció com a professors tutors ha estat el de subratllar i de potenciar l’APS en les diferents tasques que porten a terme els nostres alumnes. És a dir: en les sessions de treball conjunt fem de tant en tant observacions del valor de les seves recerques, dels seus contactes, de l’objectiu final del TREC, etc., en la línia de l’APS.
 
Vinculació amb la comunitat. Relació del nostre projecte amb la comunitat
Ara per ara, fent un balanç provisional, sense voluntat de ser exhaustius (i per impossibilitat de ser-ho ja que no tenim tota la informació dels contactes de l’alumnat en la seva recerca), de la vinculació del projecte amb la comunitat, constatem:
-         recerca en fonts orals, relacions intergeneracionals (múltiples i variadíssimes),
-         recerca en àmbits culturals diversos: arxius municipals, museus, exposicions privades, parròquia...,
-         recerca en mitjans de comunicació locals (programes de Festa Major de Centelles; revista El Tots de Balenyà, revista El Portal de Centelles...),
-         previsió de fer una presentació pública dels dos treballs de recerca al mes de juny (organització conjunta amb els respectius ajuntaments i/o mitjans de comunicació locals),
-         previsió d’editar el treball de les tres rutes de Balenyà en una guia (l’Ajuntament de Balenyà ja ha mostrat interès) i previsió de publicar un resum del treball del nomenclàtor de carrers en una publicació de resums d’una selecció de treballs de recerca (l’Ajuntament de Centelles està estudiant la possibilitat),
-         divulgació final en xarxa, lloc web, dels treballs de recerca eleborats.
 
3.2. Al llarg de les exposicions, apareixen altres reflexions a l’entorn de la introducció de l’APS a l’educació formal.
                       
-         A partir de l’ESO, l’alumne ja té edat per aprendre a partir de l’anar fent, de l’acció, del treball actiu.
-         L’enfocament de l’APS fa que els alumnes s’adonin que són ciutadans actius, una peça important en la societat.
-         L’APS provoca un treball en xarxa (alumnat-centre educatiu-professorat-contactes personals extraescolars-comunitat local).
-         L’APS es pot centrar en la comunitat social (barri, municipi), com és el cas de projectes com el de Lliçà, el de Sant Feliu o el nostre; o bé en la comunitat d’aprenentatge (centre escolar), com és el cas del projecte Què mengem? de l’IES Cumella de Granollers o el de l’IES Lauro.
-         L’aprofundiment de nosaltres com a professors en l’enfocament de l’APS ha de servir d’impuls i d’incentiu als nostres instituts de procedència per a ampliar les perspectives pedagògiques d’alguns àmbits d’ensenyament. En el nostre cas, per exemple, potenciar els Treballs de Recerca de batxillerat del nostre centre cap a l’APS; introduir l’APS en projectes com l’Arrel de 4t d’ESO (grup amb adaptació curricular i pràctiques en empreses).
-         Un objectiu a llarg termini per a nosaltres, com a professors de Llengua i literatura catalana, és el d’enllaçar l’APS i la nostra àrea d’ensenyament: la llengua i la literatura catalanes.
 
Postgrau (1a sessió)
 
PILAR COMES. L’Aprenentatge i Servei: emmarcament del Projecte Xarxa en l’APS
 
La ponent organitza la sessió a partir de dos documents. Un, tractat de manera ràpida; i un altre, com a document per a un treball en grup i trampolí per a una posada en comú a l’entorn del treball en APS.
 
Primer.
Aprendizaje i servicio solidario: algunos conceptos básicos, de María Nieves Tapia
[3]
 
Presenta el document i l’estudiosa sobre APS, M. N. Tapia, argentina. Fa una referència a la quantitat de projectes d’APS a l’Amèrica del Sud. Són pioners.
Ens fa fixar en dues citacions del document:
 
a)       “En la raíz del aprendizaje-servicio hay una convicción: nadie es demasiado pequeño, ni demasiado pobre, como para no tener algo que ofrecer a su comunidad.”
b)      Aprender sirve, servir enseña.
 

Material per a lectura i reflexió.

 
 
Segon.
Metodologia dels projectes aprenentatge-servei, Seminari Aprenentatge i Servei. Universitat de Barcelona (esborrany a 21 de gener)
[4]
 

Presenta el document tenint en compte que l’APS no només es pot aplicar en l’àmbit de l’Educació formal (la nostra pretensió principal en aquest Postgrau) sinó també en altres àmbits com són ara esplais infantils i juvenils, entitats ciutadanes, etcètera.

 

Aquest document, a banda d’unes premisses inicials aclaridores, presenta un esquema de desenvolupament dels projectes d’APS, repartits en cinc etapes (1 Preparació de l’educador; 2 Definició i planificació del projecte amb el grup; 3 Execució del projecte amb el grup; 4 Avaluació del projecte amb el grup; 5 Avaluació de l’educador) i en vint fases (quatre fases per etapa).

 

El treball en grup ha consistit ha analitzar cada etapa. Cada grup de professors, una etapa. S’ha analitzat la presentació teòrica de l’etapa i de les seves fases en el marc de l’esquema de desenvolupament dels projectes, s’ha valorat l’exemple proposat de cada fases (extrets tots de l’àmbit dels esplais juvenils) tot comparant-lo amb el nostre projecte Xarxa.

 

a)      Grup Etapa 1: ha considerat especialment que l’anàlisi del grup i de cada noi/noia s’ha de fer al llarg de tot el projecte i no solament a l’inici. Els nois canvien. En aquesta edat encara més.

b)      Grup Etapa 2: Els conceptes clau de les quatre fases són ben definits: diagnòstic, definició, organització i reflexió. Excepte un: motivació. Considerem que la motivació no només s’ha de considerar en la primera fase sinó en totes.

c)      Grup Etapa 3: Senyalen la importància de l’avaluació del projecte durant l’execució.

d)      Grup Etapa 4: Veuen sorprenent l’aparició d’una etapa anomenada “Celebració”. Consideren que la comunicació final del projecte en comunitat ja és la celebració. En canvi, es pot considerar com un bon punt i final de tot un projecte: un gest agradable per ressaltar la satisfacció. Lliure d’obligacions protocolàries.

e)      Grup Etapa 5: Troben a faltar una fase més, la 21, una Conclusió final.

 
 

Aquest document ens pot servir per muntar projectes en APS, per estructurar la memòria del projecte que estem portant, com a base teòrica per exposar-lo, etcètera. [5]

 

Joan Brussosa

Joaquim Pratsobreroca

IES Pere Barnils. Centelles

 
 


29-11-05-ponent Joan Pagès

29-11-05
CTUG
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa. Postgrau TIC i Educació per a la Ciutadania (Sessió 2)

 

Seminari

 

29.11.05

 

La sessió es divideix en tres parts: treball en grups, posada en comú i exposició sobre l’educació sobre la ciutadania a càrrec de Joan Pagès.

 

Després de treballar en ordinadors elaborant la memòria sobre la sessió anterior, ens trobem tots els grups per posar en comú alguns resultats sorgits arran de les propostes de seguiment de l’APS facilitades per Pilar Comes. Cal destacar algunes aportacions com és un gràfic sobre la relació APS entre àmbits del centre i cap en fora (Projecte Rastres de l’IES Lauro),  una previsió d’incidència en el centre a partir del Projecte WebNom (IES Pere Barnils), la diferent valoració de les 20 fases dividides en 5 fases com a guia per a redactar la memòria (diferents centres), així com un quadre  sobre les potencialitats i dificultats de l’aplicació de l’APS i les TIC, confeccionat per l’equip de L’IES Cumella. També aquest darrer equip va plantejar el guió-esquema formulat en forma de preguntes.

 

Postgrau TIC i Educació per a la Ciutadania (Sessió 2)

 

Sobre la xerrada “L’educació de la ciutadania: marc general, diferents enfocaments i experiències” a càrrec de Joan Pagès, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UAB, podem destacar la importància del tema. Com a exemple d’aquesta, Pagès apunta que la LOE aprovada ja preveu introduir-la com a assignatura obligatòtia, tant en la primàra com en dos cursos de l’eso. Ens comenta un dossier amb diferents articles sobre el tema lliurat als assistents. La tesi principal de la seva aportació és que l’educació per a la ciutadania és i ha de ser clau per a fomentar la democràcia de proximitat i que el discurs sempre ha d’anar acompanyat de l’acció, per tant, cal ser el màxim de coherents.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

13-12-05 (3ª Sessió)

13-12-05
CTUG
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa. Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 3)

 

Seminari

 

-         Canvi de programa per al dimarts 20 de desembre
Per a la sessió de 20 desembre, darrera del trimestre i de l’any, estava previst sessió en un centre educatiu dels participants al projecte Xarxa i àpat de Nadal. No es va veure viable. L’alternativa serà la connexió a través del Moodle en un xat, cosa que es prepararà en la segona part de la sessió d’avui mateix, a fi de comprovar-ne el funcionament i de desitjar-nosbon Nadal i feliç 06”.

 

-         Estat de les peticions de material
Pilar Comes, coordinadora del projecte, ens demana un informe breu i concret de l’estat de les peticions de material per a cada centre. El redactem:

 Cada centre fa el seu.

 

 

   Proposta de dia per a l’enregistrament en vídeo
Així mateix, la coordinadora ens demana que programem un parell de dies o tres per a l’enregistrament en vídeo del projecte de cada centre. Per la part que ens toca, i tenint en compte que el nostre projecte es van encetar fa mesos (amb el començament dels treballs de recerca de batxillerat, és a dir, al maig i juny passats), decidim que amb dues sessions n’hi ha d’haver prou: una, ara, per fer veure el procés del treball; una altra, al juny, en la presentació final, si es fa, dels treballs. El mail que passem és el següent: 

 

 

 

Postgrau:  Moodle

 

-         Presentació a càrrec de l’equip IES Antoni Cumella: Xavier Tomàs i Àngel López
Els professors de l’institut Cumella de Granollers Tomàs i López fan una presentació del Moodle. El Moodel és un entorn d’ensenyament i aprenentatge virtual, que serveix per a qualsevol nivell.

 

-         Què fem?
Seguint les seves instruccions, tota la comunitat educativa reunida a l’aula d’informàtica del CTUG, realitzem una sèrie d’operacions de coneixement del Moodle.
1)      Ens hi donem d’alta com a uxuari de l’entorn. Ens validem com a usuari.
2)      www.proxarxa.net/moodle
3)      Observem les tres vies possibles d’entrada al Moodle: com a visitant, com a alumne amb contrasenya i com a professor.
4)      Ens vénen a dir que al Moodle és desaconsellable fer servir la tecla “enrera” i que una cosa es pot fer de moltes maneres.
5)      Aprenem a penjar documents a l’apartat del nostre curs.
6)      Ens identifiquem com a usuaris: dades personals, foto, etc.
7)      Fem un xat de prova, per preparar el xat de Nadal del proper 20 de desembre.

10-01-06(Sessió 9)Pissarra digital

10-01-06
IES Vil·la Romana. La Garriga
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 9). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 4)

 

Seminari

 

En la seminari, cada grup segueix treballant en la memòria dels seus projectes.

 

El company Josep Rey, del Vil·la Romana, ens fa un reportatge fotogràfic de la sessió de treball in situ.

 

Postgrau: Pere  MARQUÈS (UAB). La Pissarra Digital i els nous entorns educatius amb aplicació de TIC

 

Aquesta sessió va a càrrec de Pere Marquès, professor de la UAB de l’assignatura d’Informàtica educativa. El tema principal de la seva intervenció és la presentació de la pissarra digital, qualificat per ell mateix acom a “instrument revolucionari a a l’aula”. La pissarra digital permet renovar la nostra metodologia docent, sobretot perquè facilita i potencia l’atenció i la participació de l’alumnat en les nostres classes. Destaca que no calen coneixements tècnics i que l’equipament (format inicialment d’ordinador projector de vídeo) no és pas car. Sí que pot ser resultar més costosa (uns 1500 €)  l’anomenada pissarra digital interactiva. A part de l’aula d’informàtica, Marquès creu que s’ha d’anar pensant que en pocs anys cada aula pugui disposar d’aquest recurs i que, per tant, es normalitzi el seu ús i no com un fet extraordinari com passa en l’actualitat.

 

Tot seguit divulga l’existència de webs docents, sobretot destaca el grup DIM, una mena de “centre de recursos” virtual on es pot consultar diferent material agrupat per assignatures, matèries o temes. L’adreça web personal i des d’on es pot accedir és: http://dewey.uab.es/p.marques

 

Pere Marquès també és partidari d’anar adquirint coneixements tècnics a mida de les necessitats pedagògiques personals, que inicialment és suficient si ja fem ús d’un editor de textos, navegar per internet i l’ús del correu electrònic, i que quan calgui ja n’aprendrem més.

 

Al final de la sessió, Rosa M. Trias apunta el risc que l’entrada de la informàtica a l’aula no faci desaparèixer les aules d’informàtica, ja que per experiència de molts cursos creu que l’alumnat necessita interactuar amb l’ordinador i, per tant, un treball individual. Igualment destaca la feina de coordinació i de manteniment i de l’esforç que això representa per cada centre. Marquès coincideix que aquesta tasca tècnica serà i de fet ja és molt necessària.

 

La sessió acaba amb una molt interessant reflexió sobre el fet que ensenyar ha de consistir principalment a fer pensar i no pas a distreure i que la dificultat rau en què sigui el conjunt de l’alumnat que pensi i que treballi, no només els que parlen i/o intervenen.

 

 

17-1-06 (10ª sessió) Aplicacions de la imatge digital a l'aula

Postgrau: Jordi RISPA (FUMH). Aplicacions de la imatge digital a l’aula

L’informàtic de la FMH de la Garriga, Jordi Rispa, fa la sessió teòrica del Postgrau. Avui toca imatge digital. Rispa fa una introducció monogràfica a la Imatge Digital (ID); se centra a donar pautes generals per treballar amb programes com Photoshop i GIMP, entre altres, i no pas en un programa concret.

Després de la presentació, ens demana les necessitats que, com a ensenyanys, tenim en ID i, escrites a la pissarra, esdevenen els punts temàtics que es tracten en aquesta sessió.

Cadascun de nosaltres utilitzant l’ordinador per a resoltre exercicis pràctics a partir de les explicacions de Jordi Rispa, els aspectes tractats són els següents: a) Gestió de la resolució de la imatge; variació (reduir, comprimir) de la grandària de la imatges; píxels i el seu valor; b) Tipus d’arxius: .jpg i gif., per a web i formats finals; .tiff, per a impremta; .bmp i .psd, no recomanats; c) Què són les capes? Com enllaçar imatges?; d) Aclarir i enforquir imatges; e) Com treure el vermell dels ulls?

L’aplicació a l’aula de la ID és ara per ara, i en la nostra assignatura, limitada. Les potencialitats vindrien de l’ús habitual d’altres eines com la pissarra digital

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres