22-11-05
CTUG
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 6). Postgrau TIC i Educació per la Ciutadania (Sessió 1)
Seminari
1. Prèvia: matriculació al Postgrau.
2. Estat dels projectes
2.1.Cada grup exposa l’estat dels seus projectes: camí recorregut i problemes que han sorgit. [1]
2.2. Per part nostra exposem, reprenent aspectes comentats durant la primera part de la sessió, en primer lloc, que treballem fora de l’aula (apliquem el projecte en Treball de Recerca a Batxillerat), que encara no hem arribat a l’aplicació virtual (en web) i que vam engegar el treball amb alumnat, al mes de maig passat, sense teoria prèvia ni anticipació conceptual. En segon lloc, presentem que el treball de l’alumnat va endavant en recerca, redacció, revisions. S’atura aquests dies pels exàmens de Batxillerat. Paral·lelament, s’ha avançat en l’adaptació del programa informàtic del projecte Rastres a cadascun dels dos treballs (Nomenclàtor de carrers de Centelles i Tres rutes turístiques per Balenyà) amb coordinació entre els alumnes i l’assessorament de la FUMH. Problemes: s’havia promès a l’alumnat càmeres digitals i escànner i no els ho hem pogut servir[2].
3. Reflexions a l’entorn de l’APS a partir de l’exposició de l’estat dels projectes
3.1. En l’exposició de l’estat del nostre projecte, hem presentat que la nostra intervenció com a professors tutors ha estat el de subratllar i de potenciar l’APS en les diferents tasques que porten a terme els nostres alumnes. És a dir: en les sessions de treball conjunt fem de tant en tant observacions del valor de les seves recerques, dels seus contactes, de l’objectiu final del TREC, etc., en la línia de l’APS.
Vinculació amb la comunitat. Relació del nostre projecte amb la comunitat
Ara per ara, fent un balanç provisional, sense voluntat de ser exhaustius (i per impossibilitat de ser-ho ja que no tenim tota la informació dels contactes de l’alumnat en la seva recerca), de la vinculació del projecte amb la comunitat, constatem:
- recerca en fonts orals, relacions intergeneracionals (múltiples i variadíssimes),
- recerca en àmbits culturals diversos: arxius municipals, museus, exposicions privades, parròquia...,
- recerca en mitjans de comunicació locals (programes de Festa Major de Centelles; revista El Tots de Balenyà, revista El Portal de Centelles...),
- previsió de fer una presentació pública dels dos treballs de recerca al mes de juny (organització conjunta amb els respectius ajuntaments i/o mitjans de comunicació locals),
- previsió d’editar el treball de les tres rutes de Balenyà en una guia (l’Ajuntament de Balenyà ja ha mostrat interès) i previsió de publicar un resum del treball del nomenclàtor de carrers en una publicació de resums d’una selecció de treballs de recerca (l’Ajuntament de Centelles està estudiant la possibilitat),
- divulgació final en xarxa, lloc web, dels treballs de recerca eleborats.
3.2. Al llarg de les exposicions, apareixen altres reflexions a l’entorn de la introducció de l’APS a l’educació formal.
- A partir de l’ESO, l’alumne ja té edat per aprendre a partir de l’anar fent, de l’acció, del treball actiu.
- L’enfocament de l’APS fa que els alumnes s’adonin que són ciutadans actius, una peça important en la societat.
- L’APS provoca un treball en xarxa (alumnat-centre educatiu-professorat-contactes personals extraescolars-comunitat local).
- L’APS es pot centrar en la comunitat social (barri, municipi), com és el cas de projectes com el de Lliçà, el de Sant Feliu o el nostre; o bé en la comunitat d’aprenentatge (centre escolar), com és el cas del projecte Què mengem? de l’IES Cumella de Granollers o el de l’IES Lauro.
- L’aprofundiment de nosaltres com a professors en l’enfocament de l’APS ha de servir d’impuls i d’incentiu als nostres instituts de procedència per a ampliar les perspectives pedagògiques d’alguns àmbits d’ensenyament. En el nostre cas, per exemple, potenciar els Treballs de Recerca de batxillerat del nostre centre cap a l’APS; introduir l’APS en projectes com l’Arrel de 4t d’ESO (grup amb adaptació curricular i pràctiques en empreses).
- Un objectiu a llarg termini per a nosaltres, com a professors de Llengua i literatura catalana, és el d’enllaçar l’APS i la nostra àrea d’ensenyament: la llengua i la literatura catalanes.
Postgrau (1a sessió)
PILAR COMES. L’Aprenentatge i Servei: emmarcament del Projecte Xarxa en l’APS
La ponent organitza la sessió a partir de dos documents. Un, tractat de manera ràpida; i un altre, com a document per a un treball en grup i trampolí per a una posada en comú a l’entorn del treball en APS.
Primer.
Aprendizaje i servicio solidario: algunos conceptos básicos, de María Nieves Tapia[3]
Presenta el document i l’estudiosa sobre APS, M. N. Tapia, argentina. Fa una referència a la quantitat de projectes d’APS a l’Amèrica del Sud. Són pioners.
Ens fa fixar en dues citacions del document:
a) “En la raíz del aprendizaje-servicio hay una convicción: nadie es demasiado pequeño, ni demasiado pobre, como para no tener algo que ofrecer a su comunidad.”
b) Aprender sirve, servir enseña.
Material per a lectura i reflexió.
Segon.
Metodologia dels projectes aprenentatge-servei, Seminari Aprenentatge i Servei. Universitat de Barcelona (esborrany a 21 de gener)[4]
Presenta el document tenint en compte que l’APS no només es pot aplicar en l’àmbit de l’Educació formal (la nostra pretensió principal en aquest Postgrau) sinó també en altres àmbits com són ara esplais infantils i juvenils, entitats ciutadanes, etcètera.
Aquest document, a banda d’unes premisses inicials aclaridores, presenta un esquema de desenvolupament dels projectes d’APS, repartits en cinc etapes (1 Preparació de l’educador; 2 Definició i planificació del projecte amb el grup; 3 Execució del projecte amb el grup; 4 Avaluació del projecte amb el grup; 5 Avaluació de l’educador) i en vint fases (quatre fases per etapa).
El treball en grup ha consistit ha analitzar cada etapa. Cada grup de professors, una etapa. S’ha analitzat la presentació teòrica de l’etapa i de les seves fases en el marc de l’esquema de desenvolupament dels projectes, s’ha valorat l’exemple proposat de cada fases (extrets tots de l’àmbit dels esplais juvenils) tot comparant-lo amb el nostre projecte Xarxa.
a) Grup Etapa 1: ha considerat especialment que l’anàlisi del grup i de cada noi/noia s’ha de fer al llarg de tot el projecte i no solament a l’inici. Els nois canvien. En aquesta edat encara més.
b) Grup Etapa 2: Els conceptes clau de les quatre fases són ben definits: diagnòstic, definició, organització i reflexió. Excepte un: motivació. Considerem que la motivació no només s’ha de considerar en la primera fase sinó en totes.
c) Grup Etapa 3: Senyalen la importància de l’avaluació del projecte durant l’execució.
d) Grup Etapa 4: Veuen sorprenent l’aparició d’una etapa anomenada “Celebració”. Consideren que la comunicació final del projecte en comunitat ja és la celebració. En canvi, es pot considerar com un bon punt i final de tot un projecte: un gest agradable per ressaltar la satisfacció. Lliure d’obligacions protocolàries.
e) Grup Etapa 5: Troben a faltar una fase més, la 21, una Conclusió final.
Aquest document ens pot servir per muntar projectes en APS, per estructurar la memòria del projecte que estem portant, com a base teòrica per exposar-lo, etcètera. [5]
Joan Brussosa
Joaquim Pratsobreroca
IES Pere Barnils. Centelles
[1] Sabem que les companyes de l’IES Lliçà van elaborar un bon resum d’aquest aspecte.
[2] El 29-11-05 rebem les dues càmeres digitals en préstec.
[3] Caldria adjuntar el document.
[4] Caldria adjuntar el document.
[5] Coneixem uns interessants treballs de síntesi i d’aplicació d’aquesta sessió elaborats pels equips de Lliçà, el Lauro i l’Antoni Cumella.
